Ultimament estem més centrats en el fracàs escolar, totes les noticies escolars de les que tenim noticia va relacionat amb aquest tema i en l'única cosa en la que sembla que es centren les lleis es entorn a auqest problema, al qual, encara que cregui que està mal plantejat, no podem treure-li importància.
Volem canviar les didàctiques per que siguin més dinàmiques i s’aprengui més i millor amb elles, però és realment aquest l’únic punt en contra del generalitzat fracàs escolar? Segurament que tots ens hem trobat amb les típiques persones una mica grans que ens diuen que avanç s’estudiava més, que hi havia més disciplina, i que amb un sol llibre s’aprenia molt més que ara amb 40. Si ens posem per un moment en aquest costat, podríem pensar que porten raó. Que ells saben més que nosaltres de moltes coses, que pot ser els que han pogut estudiar escriuen també millor que nosaltres, i si generalitzem podríem pensar que fins i tot els descobriments més importants els han fet persones que han après “a la antiga usança”, per tant, es possible que aquella metodologia sigui la més eficaç?
De fet aquestes idees son coses que, com ja he dit avanç, haurem escoltat moltes vegades, però pot ser que no ens haguem parat a pensar en que podríem contestar. Realment porten raó, però, per què la porten? Avanç no totes les persones podien estudiar, per tant era una activitat més privilegiada que s’aprofitava molt més i els moments socials també son molt diferents, però a banda d’això, quan algunes persones fan aquesta comparació, estan comparant amb una realitat que encara no ha donat el seus fruits.
